No temen els humans. Els seus límits ja no són els del Parc Natural de Collserola, sinó que s’han ampliat. Sovint causen desperfectes a jardins públics i particulars, a horts i a mobiliari urbà. Són els senglars. Hi ha ciutadans que estan tips de la seva presència. En una carta que publiquem en aquest mateix diari, Josefina Abella, de la Floresta, alerta que el senglars “campen lliurement per molts indrets del barri” i que és habitual veure’n cinc de mesures considerables passejant a les dotze del migdia pels terrenys dels voltants del Centre Social i Sanitari de la Floresta, on hi ha un parc infantil que no té portes. També se n’han vist passejar per altres barris (les Planes, Valldoreix…) i, fins i tot, en algun cas, dins del nucli de Sant Cugat. A més, travessen -sense mirar a banda i banda abans de creuar- les carreters que serpentegen per la serra de Collserola. Uns quants automobilistes, motoristes i ciclistes han tingut algun ensurt i, fins i tot, alguna topada, sobretot a les nits.

El fenomen no és exclusiu de Collserola. En moltes zones de Catalunya i d’Europa els darrers anys ha augmentat la població de porcs senglars. En altres indrets del país i del vell continent el senglar també ha perdut la por a apropar-se a la “civilització” i malmet cultius, camps de golf, etc. A Collserola, aquests animals d’una elevada capacitat reproductiva no tenen depredadors (com, per exemple, llops), amb la qual cosa cada cop n’hi ha més. Per això es recomana conduir amb precaució per totes les vies del Parc de Collserola, especialment durant les hores nocturnes; a més, no és permès donar-los menjar (si se’ls dóna menjar es domestiquen i s’apropen a les zones urbanes). La sanció de l’Ajuntament de Sant Cugat per a qui els doni menjar no és pas minsa: pot arribar als 3.000 euros. També es recomana no acostar-s’hi, ja que són animals salvatges amb reaccions imprevisibles, i que no es deixin les bosses d’escombraries ni el menjar dels animals domèstics al seu abast.